Es veia venir

Amb referència als processos en què estan involucrats l’expresident de la Comunitat Valenciana Francisco Camps i l’exmagistrat Baltasar Garzón, fa uns dies pensava:
«Ara només caldria que absolguessin el primer i condemnessin el segon…»
Bé, el primer pas ja està fet i, sincerament, ho trobo indignant.
Potser perquè en aquell expresident ben vestit sempre hi he vist un aprenent de Berlusconi i un perill real per a la democràcia.
Ara bé, encara que el seu àmbit d’acció pugui semblar restringit a la comunitat autònoma que governava, el desenllaç provisional (?) d’aquest cas posa en relleu que el que està corromput, o més aviat tirant a podrit, no és només el món de la política, sinó també la societat espanyola en general i, fet encara més alarmant, fins i tot alguns tribunals d’aquest país.
Mentrestant, el cas de Garzón ens recorda que els “ideals” del franquisme no han quedat gens apartats: al contrari, el fantasma de la dictadura segueix infestant el castell de la Justícia d’aquest país. Això sí, es veu que ja no duu llençol blanc: els fantasmes d’avui vesteixen d’Armani…

Sacrificis inútils

Diu Lluís Recoder, conseller de Territori i Sostenibilitat, que les obres d'FGC a Terrassa i Sabadell s’han d’aturar temporalment per falta de pressupost.
A veure, ara qui li diu a la gent d’aquestes ciutats que tots els sacrificis que han fet i la paciència que han tingut fins ara per aguantar els inconvenients de les obres han estat —almenys de moment— en va?
És cert que una de les característiques d’aquest país és el desig de noves o millors infraestructures i la capacitat —sempre que ens aixequem ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora— de dur a terme els projectes corresponents.
Però, si les obres s’aturen, només ens quedarem amb un desig frustrat i un país destinat a la insostenibilitat i la immobilitat.
Per cert, en aquest supòsit, Recoder no s’hauria de quedar a l’atur?