Non c’è due senza tre

Qui ha dit que els Estats Units són el «país de les oportunitats»?

Tinc entès que l’únic país en el qual es poden cometre errors amb tota la mala fe del món i es pot tenir l’oportunitat de tornar-los a cometre una vegada i una altra, amb la mateixa mala fe i sense que després passi absolutament res, no és Estats Units sinó Itàlia!

Si no, mireu el que va passar amb el Totonero i Calciopoli i el que ha tornat a passar aquest any.

A Itàlia, pel que sembla, hi ha poca memòria i molta barra: el caldo de cultiu ideal perquè les coses es repeteixin sempre igual, segons el mateix detestable i previsible guió.

Per cert, tant el 1982 com el 2006, després de tot el rebombori que hi havia hagut, la selecció italiana va guanyar el mundial de futbol. Casualitat? Reacció d’orgull? No ho sé, però aquest cop tenim el campionat europeu a punt de començar, i no m’estranyaria gens que, en aquest sentit també, es repetís el guió...

Cas arxivat

Aquest any sembla que els jutges s’hagin posat d’acord per demostrar-nos que la Justícia d’aquest País fa aigües per tot arreu.
Després de saber que la causa per les càrregues contra els «indignats» de la plaça de Catalunya ha estat arxivada, ja ningú no en deu dubtar, oi?
I tot i que potser hauria estat d’ingenus esperar un desenllaç diferent, m’agradaria conèixer els motius d’aquesta decisió.
Bé, tampoc no és tan difícil imaginar-se’ls: el magistrat en qüestió deu haver pensat que era millor curar-se en salut, no fos cas que li passés el mateix que al jutge Garzón...