Desdoblament de personalitat

Això sí que no ho entenc...
Es veu que una regidora de Salt de Plataforma per Catalunya (PxC) va patir pressions i va haver de dimitir perquè es volia casar amb un subsaharià.
He de dir que la decisió de la dirigència del partit no m’estranya gens: la trobo perfectament en línia amb la seva ideologia xenófoba, feixista, etc.
El que no entenc és com és possible que a una persona que té com a parella un extracomunitari li passi pel cap d’afiliar-se al PxC. No em sembla que hi hagi gaire coherència entre la seva vida privada i la seva orientació política, vaja. Algú podria objectar que aixó passa sovint amb els polítics, però crec que aquest cas és ben curiós.
M’imagino que aquesta dona deu estar vivint un greu conflicte interior, una insuportable crisi d’identitat, un desdoblament de personalitat sense precedents.
Tampoc entenc com el seu home pugui acceptar-ho. Potser ell també está convençut que está robant recursos (feina, serveis mèdics, educatius, etc.) als autòctons!
Peró, per sobre de tot, no entenc per què a cap periodista se li acudeix preguntar a la regidora què hi fa en el PxC, com justifica la seva falta de coherència i quin sentit hi veu en tot plegat.

Disparant als problemes

No m’agrada el que està passant a Anglaterra, a Xile i, potser, a altres llocs arreu del món dels quals encara no m’he assabentat.

Em preocupa, em preocupa molt veure milers de joves sense recursos ni esperança sortir al carrer amb l’únic objectiu de destrossar-ho tot.

Però em preocupa encara més veure els polítics intentar tranquil·litzar la ciutadania dient-los que, a partir d’ara, hi haurà més policies al carrer.

Potser la majoria de la gent se sent més segura si es veu envoltada d’agents de l’ordre públic, però jo no ho veig així: al contrari, com més policies vegi al carrer, més gran serà la meva sensació d’inseguretat, perquè pensaré que, si hi són, deu haver-hi un motiu…

Crec que, abans d’autoritzar la policia a utilitzar bales de goma o canons d’aigua, el que haurien de fer els polítics és intentar eradicar les causes del problemes socials que han portat a tot això.

I els mitjans de comunicació, en lloc d’enfocar l’objectiu de manera que es vegin només els violents que ja no tenen res a perdre, haurien d’investigar el perquè de tot plegat i també tenir la valentia de preguntar als polítics com pensen resoldre-ho.

De fet, les bales de goma poden ajudar-los a treure les castanyes del foc a curt termini, però haurien de tenir en compte que, per obtenir efectes a llarg termini, potser caldrà replantejar-se les polítiques socials.

Amb els calçotets per fora

Tinc assumit que, cada estiu, hi ha d’haver una moda nova.

Pel que sembla, la d’aquest any (o potser ja venia de l’any passat, tot i que encara no s’havia escampat per tot arreu) consisteix a dur calçotets per sota del banyador. La gràcia, si és que n’hi ha, és que se’n vegi només la banda elàstica; si pot ser, amb el logotip d’una marca famosa ben a la vista.

Doncs, no ho entenc. Cada cop que ho veig, només em passa pel cap la pregunta del Mourinho: ¿por qué?

Sort que aquesta mania afecta només els nois! Veure noies amb les calces per sota del biquini seria, potser, encara més aclaparador.

És cert que, molt sovint, les modes falten de sentit comú, però és que aquesta traspassa les fronteres de l’estupidesa… i de l’incomoditat, és clar!

D’altra banda, si hi ha milers de nois que ho fan, m’imagino que hi deu haver una bona raó al darrere de tot plegat, oi que sí?

Noooooo!!! No em digueu que no n’hi ha cap!!!