Es veia venir

Amb referència als processos en què estan involucrats l’expresident de la Comunitat Valenciana Francisco Camps i l’exmagistrat Baltasar Garzón, fa uns dies pensava:
«Ara només caldria que absolguessin el primer i condemnessin el segon…»
Bé, el primer pas ja està fet i, sincerament, ho trobo indignant.
Potser perquè en aquell expresident ben vestit sempre hi he vist un aprenent de Berlusconi i un perill real per a la democràcia.
Ara bé, encara que el seu àmbit d’acció pugui semblar restringit a la comunitat autònoma que governava, el desenllaç provisional (?) d’aquest cas posa en relleu que el que està corromput, o més aviat tirant a podrit, no és només el món de la política, sinó també la societat espanyola en general i, fet encara més alarmant, fins i tot alguns tribunals d’aquest país.
Mentrestant, el cas de Garzón ens recorda que els “ideals” del franquisme no han quedat gens apartats: al contrari, el fantasma de la dictadura segueix infestant el castell de la Justícia d’aquest país. Això sí, es veu que ja no duu llençol blanc: els fantasmes d’avui vesteixen d’Armani…