Pensant en això del corredor mediterrani, se m’ha acudit una analogia amb la meva feina.
Durant l’experiència com a consultora informàtica, he hagut de tractar amb moltes persones (caps del departament X, responsables de l’àrea Y, etc.) que, tot i ocupar càrrecs de relleu, a l’hora de la veritat, es revelaven totalment incapaces d’escollir quin, entre els desitjos de les empreses que representaven, s’havia de considerar realment prioritari.
Qui hagi fet de consultor deu haver sentit moltes vegades frases com aquesta:
“Això és prioritari… I això altre també s’ha de prioritzar… I, per cert, allò que vam comentar ahir, no te’n oblidis, que és prioritari!”
El consultor deu haver intentat explicar als clients que dir que tots els projectes són iguals d’importants equival a dir que no n’hi ha cap que sigui imprescindible. Però és molt probable que no l’’hagin entès o que no l’hagin volgut entendre, vaja.
Llavors, el que acostuma a passar, en casos com aquest, és que el consultor, si pot, tendeix a triar com a preferent un dels projectes i a tirar-lo endavant al més aviat possible, abans de donar pas als altres. Per fer això, aplica el seu criteri, que pot ser incorrecte, és clar, però sempre serà millor que no aplicar-ne cap.
De tota manera, si el consultor no pot (perquè té les mans lligades, per exemple) o no vol (perquè no es veu amb cor d’assumir responsabilitats que no li corresponen), el més normal és que es quedi tot estancat, a l’espera que algú, per art de màgia, decideixi què s’ha de fer.
Tot això, bàsicament, passa perquè les persones que haurien de gestionar les prioritats entre diferents projectes no són capaces de prendre decisions. De vegades, és per incompetència. D’altres, per por. Molt sovint, passa per intentar no decebre ningú, sense tenir en compte que, quan s’intenta quedar bé amb tothom, a vegades l’únic que s’aconsegueix és descontentar tots els contrincants.
No ens enganyem: és igual que es tracti d’un cap d’un departament o del ministre de Foment: si diu que tot és prioritari, vol dir que res no ho serà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada