Em pregunto si tots aquells que accepten fer hores extra no retribuïdes s’han parat mai a pensar que, amb el seu comportament, estan contribuint a augmentar la taxa d’atur.
Tot i que no ho comparteixo, puc arribar a entendre els que fan hores extra pagades. Suposo que ho fan per necessitat o perquè els ve de gust, vaja. En tot cas, m’agrada que aquesta gent tingui clar que “més hores de feina cada dia” han d’implicar necessàriament “un sou més alt a final de mes”.
Però està clar que els que fan hores extra no retribuïdes això no ho tenen tan clar. També és evident que no ho fan per gust, sinó perquè creuen que no tenen alternatives o per por de perdre la feina, per exemple. També n’hi ha que ho fan perquè s’han cregut la història aquella que algun dia li deu haver explicat un superior espavilat:
−És que, si fas hores extra, podràs pujar de nivell molt ràpid...
Sí, home, sí!
Senyors, no ens enganyem! Per pujar de categoria no cal fer hores extra: només cal tenir capacitats i experiència i que l’empresa no hi posi entrebancs.
−És que, si fas hores extra, podràs pujar de nivell molt ràpid...
Sí, home, sí!
Senyors, no ens enganyem! Per pujar de categoria no cal fer hores extra: només cal tenir capacitats i experiència i que l’empresa no hi posi entrebancs.
Ara bé, si una empresa us demana contínuament (o ni tan sols us ho demana: fa que ho entengueu entre línies i punt) de fer hores extra, el més lògic és pensar que aquella empresa necessitaria contractar més personal. Però és clar que no tindrà cap interès a fer-ho, si hi ha una solució alternativa que li surt de franc.
Llavors, els treballadors que fan habitualment hores extra no retribuïdes i que creuen, de bona fe, que estan fent un favor a l’empresa (un favor que, per cert, en la majoria dels casos, no rebrà cap compensació a canvi), haurien de pensar també que, als gairebé cinc milions d’aturats que tenim a Espanya, no els estan fent cap favor.
Ja ho sé que, sobretot en temps de crisi, la gent tendeix a actuar de manera molt egoistíca, però potser, de tant en tant, caldria parar-se a pensar una mica més en les conseqüències globals de les pròpies decisions...
Hola EtrusCatalana!
ResponEliminaLa postura des d'on enfoques el tema de les tan familiars hores extra no pagades és la mateixa postura que la majoria de gent té (incloses les dèspotes empreses que cites).
No obstant, hi ha que ficar-se en el cos i l'ànima dels treballadors que, per desgràcia, són els que pateixen amb més intesitat aquesta crisi que ens assoleix.
Jo mateix m'he vist en aquesta situació i et puc ben dir que la visió canvia molt quan el teu lloc de treball pot perillar.
També és cert que hi ha molts treballadors que no rendeixen el que deurien, i per això les empreses exigeixen hores extres per compensar la falta de producció. Ja saps que aquí a Espanya som molt de "l'esmorzar", "ara el cafè de mig matí", "ara anem a dinar un parell d'hores", "ara paro per mirar el Facebook", etc.
És a dir, que hi ha tants casos com persones treballadores i no es pot generalitzar d'aquesta manera.
També poses l'Empresa com si fos el dimoni i, potser, no estàs sent conscient que milers de petites empreses estan tancant les seves portes perquè no poden aguantar la despesa econòmica que se les ve a sobre. I algunes, segurament, per falta de productivitat. I en algunes d'aquestes, pot ser que la culpa sigui dels treballadors.
En resum, quan hi ha necessitat, hi ha necessitat. Però també hi ha "morreros" que s'aprofiten de la crisi. El cas és no generalitzar per què cada cas és un món.
Salutacions!
T'agraeixo el comentari, tot i que, com et pots imaginar, no hi estic d'acord.
ResponEliminaA veure, si les hores extra les vols fer tu perquè et sents culpable d'haver "esmorzat massa" o haver-te entretingut al Facebook quan no tocava, és una cosa; però hi ha gent que les fa perquè s'hi sent obligada, encara que no esmorzi o no navegui per les xarxes socials...
I això que la falta de productivitat sigui culpa dels treballadors és possible, però no crec que sigui el més probable... Potser hauríem parlar també de la motivació dels treballadors i del que fan o deixen de fer les empreses per motivar els seus empleats, però aquest ja seria un altre tema...
De tota manera, l'objectiu de l'article era "només" el de demostrar que més hores extra no retribuïdes impliquen més atur...