Imagineu-vos
un restaurant arran de mar, dels que pràcticament només serveixen
peix, perquè això és el que tenen més a l'abast i el que saben
cuinar millor. Un restaurant de poble de tota la vida, on hi van, per
descomptat, els mateixos veïns del poble, però també els forasters
(turistes, immigrants, etc.) que s'ha anat adaptant als costums
locals, tots units per les ganes de menjar peix i fer-ho bé.
Ara
imagineu-vos que, algun dia, en aquest restaurant, hi vagi a parar
algú (fill del poble, turista, nouvingut, és igual...) que, tot i
que la carta expliqui detalladament que som en un restaurant de peix,
només vol menjar carn.
El
cambrer, després d'intentar en va de suggerir un altre plat, ho
comentarà al propietari i aquest
demanarà al xef que faci el que vol el client, sisplau. Tot i que
sap que el xef no se sentirà prou còmode preparant un bistec, l'hi
demanarà com a favor personal, que amb els temps que corren no ens
podem permetre d'escollir clients ni de rebutjar comandes...
El
xef, llavors, farà el que li han (de)manat, encara que s'hauria
estimat més que aquest integrista de la carn se n'hagués anat a
cruspir-se un entrecot a la braseria del carrer del costat.
Ara
bé, el que el propietari d'aquest establiment no faria mai seria
ordenar al xef i als cambrers que, a partir d'aquell moment,
comencessin a preparar i servir només plats de carn, sense tenir en
compte que tots els altres clients havien anat a aquell restaurant
expressament per menjar peix.
Això,
en un restaurant democràtic, no tindria cap sentit!
Però
deu ser que el client aquell, a qui li agrada tant la carn com
anar-se'n pel món amb l'objectiu d'empipar els restaurants de peix,
deu tenir bons contactes amb el gremi (cada cop més dictatorial) de
la “restauració”...
Brillant metàfora.
ResponEliminaSuposo que hi ha gent que pensa que menjar peix és d'un exotisme excèntric i insostenible. Que hi ha gent que tornaria a caçar mamuts i menjar-se'ls crus.
Hi coincideixo, certament, amb el teu argumentari. Una bona metàfora, prou entenedora.
ResponEliminaTot que, malauradament, hi ha gent que no sap el que és una metàfora i corres el risc que et demanin l'adreça del restaurant. Ja saps allò del dit i la lluna
Manuel Pérez Nespereira