dijous, 11 d’abril del 2013

La dictadura està servida


Imagineu-vos un restaurant arran de mar, dels que pràcticament només serveixen peix, perquè això és el que tenen més a l'abast i el que saben cuinar millor. Un restaurant de poble de tota la vida, on hi van, per descomptat, els mateixos veïns del poble, però també els forasters (turistes, immigrants, etc.) que s'ha anat adaptant als costums locals, tots units per les ganes de menjar peix i fer-ho bé.
Ara imagineu-vos que, algun dia, en aquest restaurant, hi vagi a parar algú (fill del poble, turista, nouvingut, és igual...) que, tot i que la carta expliqui detalladament que som en un restaurant de peix, només vol menjar carn.
El cambrer, després d'intentar en va de suggerir un altre plat, ho comentarà al propietari i aquest demanarà al xef que faci el que vol el client, sisplau. Tot i que sap que el xef no se sentirà prou còmode preparant un bistec, l'hi demanarà com a favor personal, que amb els temps que corren no ens podem permetre d'escollir clients ni de rebutjar comandes...
El xef, llavors, farà el que li han (de)manat, encara que s'hauria estimat més que aquest integrista de la carn se n'hagués anat a cruspir-se un entrecot a la braseria del carrer del costat.
Ara bé, el que el propietari d'aquest establiment no faria mai seria ordenar al xef i als cambrers que, a partir d'aquell moment, comencessin a preparar i servir només plats de carn, sense tenir en compte que tots els altres clients havien anat a aquell restaurant expressament per menjar peix.
Això, en un restaurant democràtic, no tindria cap sentit!
Però deu ser que el client aquell, a qui li agrada tant la carn com anar-se'n pel món amb l'objectiu d'empipar els restaurants de peix, deu tenir bons contactes amb el gremi (cada cop més dictatorial) de la “restauració”...

2 comentaris:

  1. Brillant metàfora.
    Suposo que hi ha gent que pensa que menjar peix és d'un exotisme excèntric i insostenible. Que hi ha gent que tornaria a caçar mamuts i menjar-se'ls crus.

    ResponElimina
  2. Hi coincideixo, certament, amb el teu argumentari. Una bona metàfora, prou entenedora.
    Tot que, malauradament, hi ha gent que no sap el que és una metàfora i corres el risc que et demanin l'adreça del restaurant. Ja saps allò del dit i la lluna
    Manuel Pérez Nespereira

    ResponElimina


Blocs que segueixo