dimecres, 21 de novembre de 2012

Una papereta a canvi d'un pis

No, gràcies: no puc votar”.
Aquesta és la resposta que estic donant, durant aquests dies de campanya electoral, a la gent que em para pel carrer per intentar lliurar-me propaganda de tot tipus. D'aquesta manera, m'estalvio haver de tornar a casa amb uns quants fullets colorats al damunt que, en tot cas, no em serviran de res.
Així és: com que fa “només” cinc anys i escaig que visc aquí, encara no tinc dret a expressar la meva opinió ficant una papereta dins d'una urna.
I em fa ràbia, i tant que me'n fa! Perquè, encara que estigui perfectament integrada en la societat en la qual vaig decidir viure, això no em dóna cap dret a dir la meva.
Però bé, des d'ahir, gràcies a la nova campanya del Govern espanyol, ja em sento més tranquil·la: ara, per votar, n'hi haurà prou amb comprar-se un pis.
Això vol dir que els estrangers adinerats podran passar directament del cadastre a la mesa electoral.
Oi que fa il·lusió saber que els calés ho poden comprar tot? Fins i tot la dignitat nacional...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Blocs que segueixo