dilluns, 16 de maig de 2011

Feina mal feta o en perill d'extinció?

Tinc la sort de conèixer força bé tres idiomes: l’italià (la meva llengua materna), el català (la llengua pròpia del país on visc) i el castellà (la llengua estrangera cooficial en el país on visc).
Per aquesta raó, sempre que puc, procuro llegir en llengua original les obres dels escriptors que fan servir un d’aquests tres idiomes, per tal de poder-ne apreciar millor el vocabulari i els matisos estilístics.
Tot i així, recentment, he tingut l’oportunitat de llegir la traducció catalana d’un llibre de no ficció, la versió original del qual és en castellà, i us he de confessar que m’he quedat ben sorpresa.
Pràcticament, no hi he trobat cap de les típiques faltes d’ortografia («si no» per «sinó», «perquè» per «per què» o discutibles combinacions pronominals, per exemple) que, actualment, s’acostumen a trobar en gairebé totes les publicacions d’autors que escriuen en català.
De tota manera, en principi, això no és cap escàndol. Deu ser que els escriptors van més confiats i, per tant, és més probable que se’ls escapin faltes. En canvi, els traductors, potser més metòdics per les característiques intrínseques de la seva feina, són més atents a tots els detalls i solen no deixar-se escapar gairebé res.
Ara bé, el que no entenc és on són els correctors catalans.
Què? Potser ja no hi pinten res en aquest assumpte?
No me’n sé avenir, de debò.
Tenia entès que qualsevol obra, abans de ser publicada, havia de passar per las mans del corrector...
Doncs, una de dues: o els correctors catalans són molt despistats o ja no els passa res per les mans (potser perquè els pressupostos literaris no donen per tant o, més senzillament, perquè no interessa gaire que, algun dia, el català arribi a ser una llengua normal).
Dit d’una altra manera, és evident que o bé els correctors catalans estan fent una feina mal feta (de la qual cosa dubto molt, la veritat), o bé hem d’assumir que la seva feina és seriosament en perill d’extinció.
Només espero no trobar-ne cap exemplar al zoo (just al costat d’un panda gegant, per exemple), tot i que em fa l’efecte que, si ningú no hi posa remei, un dia d’aquests els passarà el mateix que als dinosaures...

1 comentari:

  1. Hola, només se m'acut una cosa: Felicitats!!, tan de bo la gent del meu país i pel que veig també del teu, tinguessin les coses tan clares com les tens tu.
    Ens llegim i jo amb molt de gust.

    Fins aviat.

    ResponElimina

Blocs que segueixo