dijous, 5 de maig de 2011

Twitter addicted

Us he de confessar que, finalment, jo també he caigut: ja m’he donat d’alta al Twitter.
Amb una mica de temps lliure n’hi ha hagut prou per deixar-se embadocar per aquesta aplicació que ja s’ha fet gairebé imprescindible a la xarxa.
Sens dubte, es tracta d’una eina molt poderosa pel que fa a l’intercanvi d’informació, per tant no m’he pogut estar d’apuntar-m’hi.
Després del bloc, ja es veia venir, la veritat, però no sospitava que tot això pogués ser tan addictiu...
Vinga afegir el Gerard Piqué entre els contactes, vinga llegir els textos de l’Ignacio Escolar, vinga crear el meu primer Tweet, vinga cercar altra gent que m’interessa, vinga tafanejar per tot arreu...
Desendolleu-me, sisplau!

4 comentaris:

  1. Si és que la tecnològia crea adicció... i no m'ho diguis dues vegades aviam si em faig un tweeter jo també!! Però temps lliure??? Qui diu temps lliure???

    ResponElimina
  2. Ja ho crec que és addictiu... i de quina manera! Jo m'estic dosificant tant com puc, però amb l'excusa d'estar ben informada, m'hi passo estones i estones piulant i rellegint piulades internacionals i de ca nostra, també! La vida moderna és així...
    (Laura Basagaña)

    p.d: Per cert, com et podem seguir a Twitter? No he trobat el teu rastre :)) Salut!!

    ResponElimina
  3. Cordills, Ile! Quina activitat "bloquil"! :-)
    Si em despisto, no m'ho atrapo. Així m'agrada!

    Cherry

    ResponElimina
  4. No ho acabo de veure clar.
    Prou hores ja passo connectada-enganxada... ho sé, ho sé: cauré.

    ResponElimina

Blocs que segueixo