dimecres, 11 de maig de 2011

Sexisme aeroportuari

Perdoneu-me: potser el tema que se m’ha acudit tractar no és gaire transcendental, però crec que mereix, si més no, una reflexió.
Us heu demanat mai per què, si fem saltar l’alarma del detector de metalls durant un control a l’aeroport, l’encarregat d’inspeccionar-nos sempre ha de ser una persona del nostre mateix sexe?
Què vol dir, això? Que els guardes aquells, d’entrada, podrien tenir segones intencions?
A veure, si vaig al metge, independentment de si és home o dona, mai no penso que les eventuals palpacions que m’hagi de fer puguin tenir una finalitat diferent de la d’esbrinar quina malaltia tinc. És a dir que, en cap moment, puc arribar a tenir la sospita que ell/ella s’excitarà, ni jo ho faré, vaja! Suposo que podria haver-hi excepcions, però precisament d’això es tractaria: d’excepcions, gens habituals.
De la mateixa manera, penso que, si un guarda d'un sexe diferent del meu m’hagués d’inspeccionar per buscar la raó que ha fet saltar l’alarma, ho faria amb la màxima professionalitat possible; és a dir que mai no posaria en dubte el propòsit dels seus “tocaments”.
Al contrari, crec que els guardes s’haurien d’ofendre i tot, ja que aquest procediment potser tan rutinari com sexista al qual ens hem acostumat sembla qüestionar la seva bona fe.
Ara bé, també hi ha un altre punt que no veig clar.
Si la intenció de la igualtat de sexe entre els dos actors de l’operació és que la persona inspeccionada no vegi perillar en cap moment la pròpia integritat sexual, qui ens garanteix que cap dels guardes no sigui homosexual? En tal cas, podrien estar fent trampa, gaudint secretament de la inspecció, i ningú no se n’adonaria...
De la mateixa manera, qui els garanteix a ells que no ho sigui l’objecte de la inspecció, homosexual? Portant els exemple a l’extrem, algú podria fins i tot acabar sentint-se afalagat per l’escorcoll corporal que se li està practicant i arribar a incomodar la contrapart...

En fi, tal com he dit al principi, potser tot això no té gaire importància, però em pregunto si, de debò, encara cal aplicar aquestes mesures que no deixen de semblar-me una mica retrògrades (tot i que, potser són necessàries per motius religiosos o coses d’aquestes) o bé si la nostra suposada evolució cultural ja ens hauria de permetre prescindir-ne.

1 comentari:

  1. Xapó, Ile!

    Totalment d’acord. Podríem afegir-hi els lavabos públics i les ridícules cues femenines que origina la segregació per tipus de genital.

    Són mesures retrògrades que responen a una determinada forma de veure el món, que el divideix en sexes en comptes d’agrupar-lo per afinitats.

    Divisió sexual del treball, that’s the key.

    ResponElimina

Blocs que segueixo