dilluns, 2 de maig del 2011

Sil·logismes inconsistents

Abril/Maig 2011

¡Que se mueran los catalanes!”-, diu una dona (visiblement emprenyada) sortint de l’estadi Bernabéu un cop acabat el partit d’anada de la semifinal de Champions entre el Reial Madrid i el FC Barcelona.
No em posaré a discutir la poca elegància de la frase en si. Al contrari, diré que puc fins i tot arribar a entendre que aquesta senyora estigui dolguda perquè el seu equip, a més de la dignitat, acaba de perdre un partit important contra un equip indudablement superior. El que no entenc és el seu raonament.
A veure, pel que sembla, la senyora està emprenyada perquè el seu equip ha perdut un partit. La cosa més lògica seria enfadar-se amb el Reial Madrid i el seu entrenador per haver optat per una estratègia purament defensiva, però entenc que això seria demanar massa...
Ara bé, si el que vol la senyora és expressar el seu empipament contra l’equip contrari, no cal que recorri al poble català sencer, més que res perquè això no té gaire sentit i pot acabar tenint un efecte bumerang.
De fet, algú li hauria d’explicar a l’amable senyora que no tots els catalans són del Barça (encara que costi de creure, n’hi ha fins i tot que són del Madrid), de la mateixa manera que no tots els culers són catalans (n’hi ha per tota Espanya i fins i tot a l’estranger).
És a dir que el sil·logisme que fa la senyora (jo odio el Barça; tots els aficionats del Barça són catalans; doncs, jo odio els catalans) és totalment incorrecte i fa que, sense voler, la senyora es carregui també els madridistes catalans. Una veritable llàstima, almenys per ella...
D’altra banda, al Mourinho que busca una explicació per la seva derrota i una resposta al perquè, un cop més, el seu equip ha acabat jugant en deu, se li podria contestar amb un sil·logisme més que consistent, que jo li recomanaria repetir cada matí davant del mirall, com si fos una mena de “mantra”.
Tots els equips entrenats per mi fan moltes faltes.
Els jugadors que fan moltes faltes corren el risc de ser expulsats.
Doncs, tots els equips entrenats per mi tard o d’hora acaben amb algun home menys.
Però no, és clar, en compte de jugar al futbol dins el camp, ell s’estima més fer el ploramiques i el ridícul en roda de premsa, abans i després de cada partit; i creu que el fet que el Barça guanyi només es deu a una persecució contra ell i el Reial Madrid, en què estarien implicats fins i tots els pobres nens de l’Africa!
Ai, senyor!
La Unicef li compra els partits al Barça...
La de Pepe no era falta...
Doncs, aquest home ha perdut l’oremus...

1 comentari:

  1. Sí, tens raó, aquesta Sra devia identificar al Barça amb Catalunya...Bé, en certa manera, penso que això passa. El Madrid s'associa amb Espanya i el Barça amb Catalunya. La història ha donat motius per fer-ho. No sé si és bo o dolent, però crec que és així. Si més no, a mi em passa.

    Hi ha qui diu que actualment el Barça és un dels símbols més importants del país --jo hi estic d'acord-- i qué bé, que aquest Barça s'assocïi amb Catalunya!!!

    ResponElimina


Blocs que segueixo